La cefalea –popularment coneguda com “mal de cap“- és una entitat complexa, d’origen molt divers i per tant les causes d’aquesta són moltes i cadascuna necessita ser tractada individualment en funció del motiu que les causa.  

Actualment es calcula que aproximadament un 50% de la població adulta pateix un episodi de cefalea un cop a l’any i fins a un 4% pot arribar-la a patir més de 15 dies, així doncs sembla clar que és un problema que afecta a una part molt important de la població i a la seva qualitat de vida.  

La OMS defineix la cefalea com “un dolor recurrent que afecta al cap”. Com veieu, la definició és molt àmplia i per tant cal entendre quines són les principals causes d’aquestes i quines poden ser tractades amb fisioteràpia i osteopatia.  

Els tipus de cefalea més habituals són: 

– Cefalea en BROTS: es defineix per un dolor d’alta intensitat, d’inici sobtat i que afecta un costat del cap i la regió al voltant de l’ull. Pot anar acompanyat de símptomes que afectin a l’ull (llagrimeig, vermellor…). El seu origen és de tipus neurològic. La neuràlgia d’Arnold és molt típica d’aquest tipus de cefalea però cal tenir en compte que en tractar-se d’una patologia neurològica necessita ser valorada també des del punto de vista d’un neuròleg.

-Migranya: es tracta d’un dolor de localització frontal o en la regió temporal (per sobre l’orella), habitualment en un sol costat però en ocasions pot aparèixer en els dos. L’aparició acostuma a ser matinal i anar acompanyada d’una sèrie de signes d’advertència coneguts com a àurea que afecten a la visió. Pot anar acompanyada d’altres símptomes com sensibilitat a la llum, mareigs, sensibilitat del cuir cabellut i sudoració entre altres. Cal fer un correcte diagnòstic diferencial sobre el seu origen. 

-Hipertensiva: el dolor de tipus pulsàtil (a cops) i afecta a la regió posterior del cap i també sobre l’orella. Igual que les migranyes apareix més habitualment als matins i evoluciona durant el dia. S’associa a problemes d’hipertensió arterial i pot provocar mareigs.  

-Cèrvico-gènica: afecta principalment a un costat del cap, de forma constant i de duració variada. La gent la defineix habitualment com un dolor que s’inicia en el coll i es propaga al cap i en ocasions també a l’espatlla, el braç i el coll.  És causada per l’afectació de les estructures que donen sensibilitat a la zona on apareix el dolor i s’acompanyen habitualment de dificultat per moure el coll o empitjorament dels símptomes en funció de la postura i la pressió sobre algunes zones cervicals superiors.  

-Tensional: de menor freqüència d’aparició que les cefalees cervico-gèniques, el dolor es descrit típicament “en forma de casc” d’intensitat lleu i duració variable. S’associa típicament a la sobrecàrrega de les estructures mecàniques de la regió cervical i l’estrès. Habitualment no s’agreuja amb l’activitat física.  

Per tant, el més important és fer un bon diagnòstic per tal de descartar aquelles lesions o malalties que podrien justificar biològicament l’aparició d’aquest dolor i un cop descartades, podran ser tractades degudament pels nostres professionals.  

Els tipus de cefalea que poden ser tractats amb teràpia manual serien les dues últimes (cervico-gèniques i tensionals) ja que diversos estudis suggereixen que són les tècniques no invasives més efectives en el tractament d’aquests tipus de cefalea. 

El tractament inclou la teràpia manual i manipulativa de la regió,  els estiraments cervicals i escapulars, acompanyats de la tonificació muscular i exercicis terapèutics específics, així com el tractament de totes aquelles disfuncions que afectin a les estructures pròpies de la regió, tals com l’articulació temporo-mandibular, les branques sensitives dels nervis de la zona i algunes altres estructures a nivell cranial.