Què és? Com es cura? Quant temps triga?   

Quan parlem de l’espatlla i més concretament d’articulació glenohumeral estem fent referència a l’engranatge que es produeix entre el cap de l’húmer, de forma circular i convexa i la glena de l’escàpula, que presenta una forma relativament còncava. Perquè aquestes dues superfícies articulars siguin prou congruents com per poder moure’s l’una respecte a l’altra, necessitem una estructura que engrani el territori articular de la glena fent-la més còncava i permetent així la correcta mobilitat d’ambdós components: aquest és el labrum. 

El labrum dotarà de major estabilitat a una articulació ja de per si inestable i amb molta mobilitat, permetent e forma conjunta amb els lligaments de la zona, que el cap humeral no tingui luxacions constants en un estat no patològic de la regió.  

Les lesions al labrum es poden deure a caigudes amb el braç en extensió, a gestos repetitius amb el braç per sobre del cap, a luxacions de la pròpia espatlla… i se sol donar un d’ aquests 3 patrons característics:

 -Lesió de SLAP: lesió de la vora superior del labrum al lloc on s’ insereix el tendó de la porció llarga del bíceps.  

-Lesió de Bankart: lesió de la vora inferior del labrum deixant més facilitat per a la luxació anterior del cap humeral.

-Lesió de Hill-Sachs: fractura de la part poster-superior del cap de l’húmer com a conseqüència del rebot ossi després d’una inestabilitat anterior d’húmer (sol anar acompanyat de la lesió de Bankart). 

Un cop coneixem que és el labrum i com es pot trencar, les següents preguntes són clares: Com tractar aquesta lesió i quant temps va tardar a recuperar?  

Tant els terminis de recuperació com el tractament de la lesió variaran en funció de que tipus de lesió de labrum hi hagi i de si s’opta per un tractament quirúrgic/artroscòpic o un de conservador. Habitualment si es tracta d’una persona jove i esportista l’opció escollida serà la invasiva, ja sigui abordatge quirúrgic o artroscòpic, sobretot si es tracta de la lesió de SLAP o Hill-Sachs. L’opció conservadora només s’aplicarà en casos de pacients més grans en els quals mitjançant proves diagnòstiques s’observi el cos amb la capacitat suficient com per solucionar el problema sense la necessitat de fer tècniques invasives o en aquells casos en què es veuen fissures menors que no comprometen l’estabilitat de l’ articulació, on habitualment es farà ús d’un cabestrell.  

La rehabilitació davant l’opció conservadora consistirà a reforçar la musculatura periarticular del espatlla centrant-nos en el maneguet rotador, teràpia antiàlgica evitant mobilitzar massa ja que tenim una espatlla amb poca estabilitat, evitar complicacions com la capsulitis adhesiva de l’espatlla o discinèsies escapulars i tractament de les estructures veïnes: escàpula, zona cervical i dorsal.  

En cas d’intervenció quirúrgica ens centrarem més en aconseguir la mobilitat perduda per la intervenció, tractament de la cicatriu perquè no creï adherències, potenciació muscular i tractament de les estructures veïnes.  

Els terminis de recuperació, com els tractaments, variaran en funció que lesió de la tinguem, que gravetat, conservador/invasiu i el tipus de persona: habitualment, en les lesions abordades via conservadora necessitarem 2-3 mesos; si l’abordatge és quirúrgic podem reduir breument aquest temps, però en cas que es requereixi una reparació del maneguet rotador arribarem a 3-4 mesos; en cas de ser un esportista de llançament o de raqueta aquest termini pot arribar a 6 mesos per a la recuperació esportiva total.