Quan parlem de bruxisme ens referim a l’acció de comprimir o cruixir les dents de manera inconscient. Normalment es tracta d’un problema nocturn que pot causar dolor a la zona de la mandíbula i molta tensió en tots els músculs encarregats de la mossegada. En casos més severs, poden aparèixer problemes articulatoris i dolors cervicals adjacents. 

El bruxisme, en tractar-se d’una patologia molt prevalent és abordada de forma multidisciplinària (fisioteràpia, odontòlegs amb fèrules, maxil·lofacials…). Pot ser provocat per elevades concentracions de l’hormona cortisol que és la causant de l’estrès o per elements parafuncionals com mossegar.se les ungles,  mossegar xiclet amb assiduïtat, etc. 

La pregunta intrigant, i motiu d’aquest article, és: ¿Per què hi ha dones que no han patit de bruxisme en tota la seva vida i sí que pateixen d’ell durant l’embaràs? 

Existeixen diverses respostes a aquesta pregunta:  

Uns creuen que és perquè durant l’embaràs, la mare presenta més estrès i en conseqüència tindrà més cortisol en sang, cosa que facilitarà el bruxisme.  

D’altres creuen que és perquè el pes del fetus a nivell abdominal provocarà tensions en tota la cadena muscular anterior i en totes les fàscies anteriors, provocant, per tant, més tensió en els músculs maseters i pterigoïdeus… que són els encarregats de la mossegada.  

I hi ha una última vessant de científics que ho atribueixen a una major concentració d’hormona femenina durant l’embaràs. S’ ha demostrat que, en la població general, el bruxisme presenta més incidència en dones que en homes, principalment, per l’ acció d’ hormones femenines. Aquestes hormones com ara la progesterona i els estrògens augmenten la seva concentració durant l’embaràs, augmentant també així les probabilitats de generar bruxisme i dolor a l’ATM.  

Per tant, és bastant probable que, si estàs embarassada i presentes dolor en l’articulació temporomandibular per bruxisme, els teus símptomes remetin unes setmanes/mesos després del part.