El terme necrosi indica la mort cel·lular en algun territori a causa de la manca de subministrament de sang. Amb la sang arriba l’oxigen i els nutrients necessaris perquè les cèl·lules sobrevisquin i facin la seva funció. Quan aquesta necrosi aparegui a l’extrem ossi proximal de l’húmer, parlarem de la necrosi del cap de l’húmer.

Normalment aquesta patologia és secundària a la fractura del coll anatòmic de l’húmer, però també pot aparèixer en altres situacions com per exemple la trombosi de l’artèria que irriga la zona i també pot ser causada per medicaments o ser d’origen idiopàtic. 

Quan la necrosi ha estat detectada per radiografia o ressonància, s’ha de valorar la integritat de la superfície articular, ja que l’evolució esperada no serà igual en aquella espatlla on el cap húmer continua tenint una forma arrodonida i pot mantenir el joc articular que la que aquest cap té la seva forma perduda fent impossible “engranatge” amb la cavitat glenoide de l’escàpula. 

El pacient amb necrosi del cap humeral presentarà dolor i limitació de moviment en diferents plans en funció del territori necròtic, sent habitual el dolor en obrir el braç o en les rotacions. 

En aquesta patologia és fonamental guanyar mobilitat articular progressivament, reduir les tensions dels músculs del manegot rotatori i adjacents i enfortir, en la mesura del possible i sense provocar un col·lapse que comprometi la integritat del cap húmer, els músculs del braç i el tronc. 

Totes aquestes pautes estan dirigides a reduir el dolor i millorar la limitació en les activitats de la vida diària del pacient, intentant evitar la col·locació d’una pròtesi d’espatlla invertida.