Tothom hem pogut tenir un episodi, o coneixem algú proper que en moure’s per agafar alguna cosa o en aixecar un pes, s’ha quedat “clavat”. El fet de quedar-se clavat no significa que s’hagi pinçat un múscul o un nervi, generalment té a veure amb un component estructural i amb la vèrtebra. 

Habitualment, en aquesta situació, el que passa és que en intentar tornar a posar-nos rectes després d’haver-nos inclinat endavant, no podem. El motiu pel qual no podem és per la posició que adopta la vèrtebra on ha ocorregut el problema. 

Les vèrtebres tenen un moviment normal cap a la flexió-extensió, inclinacions a dreta i esquerra i rotacions a banda i banda (tot i que a nivell lumbar aquest últim moviment és molt poc). Quan ens quedem clavats i no ens podem posar rectes, la vèrtebra pot anar cap a la flexió, és a dir, anant cap al davant està còmoda, però li és impossible anar cap al darrere, cap a l’extensió. Això succeeix perquè la faceta no pot tornar a la seva posició òptima. 

En haver-hi aquesta disfunció en aquesta zona articular, al cervell li arriba informació d’aquest problema i l’ordre que dona com a resposta és la d’augmentar la tensió muscular de la zona per protegir de la lesió. 

Això provoca que a més de la disfunció de la vèrtebra que no li permet tornar a l’extensió, se’ns generi una sobrecàrrega molt gran a la zona del quadrat lumbar, paravertebral i fins i tot, gluti mig i menor, que pot generar inflamació local. 

Un cop se’ns ha instaurat aquesta patologia, hem de saber que les primeres hores/dies és probable que tinguem inflamació pel que serà important drenar-la i, que adoptem una postura antiàlgica per no sentir tant dolor. És de vital importància donar molta mobilitat global i analítica a la zona afecta, en la direcció en la qual està còmoda la vèrtebra i a poc a poc en la direcció oposada. És possible que sigui necessari una manipulació o alguna tècnica d’ energia muscular en la direcció correcta per retornar major mobilitat a la faceta afecta. No ens hem d’oblidar de relaxar, estirar i eliminar els punts gallet que s’hagin pogut crear en la musculatura en tensió; ni de tractar la fàscia toracolumbar, perquè mantingui el seu moviment habitual i no es densifiqui per la falta d’estímul. 

Amb aquestes accions, sumades a la realització d’una sèrie d’exercicis individualitzats, aconseguirem una eliminació dels símptomes i del dolor. És important dir que, realitzant periòdicament manteniments fisioterapèutics o osteopàtics es redueix en gran percentatge la possibilitat de “quedar-se clavat”. 

*articulació mitjançant les quals es mou la columna vertebral que estan a cada costat en cada vèrtebra.