L’ESTOMAC

Qui ha passat per consulta amb algun fisioterapeuta o un osteòpata en alguna ocasió és molt probable que s’hagi trobat en aquesta situació. Posem un exemple; el pacient ve a consulta perquè refereix tenir dolor d’espatlla. Després de l’anamnesi -l’entrevista inicial on el terapeuta investiga sobre les causes del problema que el pacient relata- i de las probes pertinents per a descartar i diagnosticar seu problema, una de las propostes de tractament consisteix en treballar sobre la regió abdominal. Què estrany, ¿oi? Doncs be, en consulta ja ens encarreguem de donar explicació al perquè d’aquest fet, però aquí el que farem és intentar donar una senzilla explicació per arribar a entendre quin és el motiu d’aquest tipus de tractament.   

L’estomac és un òrgan que forma part de l’aparell digestiu i s’encarrega principalment de descompondre els aliments, prèvia entrada d’aquests als intestins prim i gruixut per a poder absorbir-ne els seus nutrients.  

Anatòmicament està unit a moltes altres estructures properes del mateix sistema digestiu, però també del sistema locomotor, és a dir; ossos, lligaments, músculs, etc.   

La seva innervació és producte d’un conjunt de nervis que tenen funcions diferents i que estan relacionats amb estructures del sistema locomotor. Per exemple, a nivell dorsal i unit a les vèrtebres de la mateixa zona es troben els ganglis que donen innervació simpàtica a l’estomac, mentre que el nervi frènic té un origen a nivell cervical i entronca o s’uneix als nervis que donen sensibilitat a l’espatlla. És aquest un dels principals motius, la correlació del nervi i la víscera que provoca que alguns dolors puguin ser originats lluny d’on finalment es presenta aquest dolor. Si la víscera pateix algun tipus de disfunció -no té perquè ser necessàriament una patologia-  pot enviar estímuls a través d’aquests mateixos nervis que donen informació en forma de dolor en una zona allunyada.  

Hi poden haver altres motius pels quals una disfunció víscera resulti en un dolor en una altre zona, tals com la correlació d’estructures que uneixen l’estomac amb estructures veïnes, el qual desencadena una reacció en cadena que afecta a regions més allunyades.   

És per aquest motiu que, un cop descartades les causes més habituals d’un dolor, un correcta exploració és necessària per poder establir la seva i causa i trobar-ne les hipòtesis pertinents.  

Esperem que amb aquesta senzilla explicació puguin entendre el perquè d’algunes actuacions que realitzem habitualment fisioterapeutes i osteòpates.