Es denomina epicondilitis a tota patologia present a la zona tendinosa que s’ insereix en l’ epicòndil, que es troba en el colze. A tota patologia, ens referim a la inflamació del tendó, calcificacions que puguin sorgir, micro ruptures i fins i tot trencaments parcials del tendó. 

L’origen de l’epicondilitis pot ser a causa de gestos repetitius que acaben generant molta tensió en la musculatura extensora de l’avantbraç, generant irritació i per tant inflamació i dolor a la zona del tendó. Els gestos més habituals en la societat actual van des de l’ús del ratolí de l’ordinador en una posició no ergonòmica fins a la sobre utilització de l’avantbraç per practicar esports de raqueta, golf… 

El diagnòstic mèdic d’aquesta patologia s’haurà de fer mitjançant una prova diagnòstica com l’ecografia on puguem corroborar la clínica i la inflamació del tendó ja pensada en clínica, i on puguem quantificar aquesta inflamació i observar l’estat intrínsec del tendó.  

Els terminis de rehabilitació variaran en funció del grau d’inflamació, de la presència o no de calcificacions, de si deixem de fer o no el gest lesiu… i el més important, de la capacitat de regeneració del cos del pacient. Aquesta capacitat podem augmentar-la amb una bona hidratació, nutrició i augmentant les hores de descans reparador. 

Les epicondilitis s’ han de tractar sense repòs per no perdre el condicionament del tendó a l’ esforç, sinó adaptant la càrrega al tendó perquè no arribi al punt en el qual hi hagi massa càrrega i produeixi el bucle irritació-inflamació-dolor. Això s’ aconsegueix amb una adequada progressió d’ exercicis on adquireixen gran importància els exercicis excèntrics. 

A més dels exercicis, és molt important la descàrrega dels músculs extensors i pronadors de l’avantbraç per rebaixar la tensió muscular, la inhibició mitjançant la punció seca dels diferents PGM que puguin anar apareixent, estiraments, mobilització de la zona, kinesiotape… 

Si el pacient tingués més tendinopaties al cos, o de repetició, caldria valorar la possible presència de diferents factors etiològics responsables d’aquestes recidives, com ara factors hormonals, fetge gras, o alteracions de la pleura pulmonar degut a disfuncions de tipus víscero-somàtiques.