El tinnitus, també conegut com a acúfens, està definit com una percepció de sons (acúfens) sense anar acompanyats d’estímuls externs que els justifiquin i està molt relacionat amb la hipoacúsia (pèrdua de percepció auditiva). La seva aparició es pot associar amb la pèrdua d’oïda, podent ser diagnosticat en un 90% de pacients amb tinnitus, i que a més utilitzen medicació ototòxica -és a dir, que poden tenir efectes adversos a nivell auditiu-, presenten infeccions o tenen estrès psicològic. 

Una de les formes habituals de tinnitus és el de tipus somàtic o somatosensorial.  És aquell en el qual hi ha una implicació estructural en l’anatomia normal de les vies somatosensorials -és a dir, aquelles que processen informació de l’entorn de retorn al sistema nerviós central- i auditives. L’aparició i variació de la intensitat tinnitus és un fenomen fonamental i característic del tinnitus somàtic. Aquesta variació pot aparèixer, entre altres motius quan hi ha una contracció muscular de l’articulació temporomandibular (ATM), del cap, del coll, extremitats superiors o moviments oculars tant en vertical com en horitzontal. També pot aparèixer  quan es fa pressió aen els punts punts gatell miofascials. 

La relació entre el tinnitus i afectacions de l’articulació temporomandibular són presents en un 30,1% de les persones que presenten tinnitus somàtic. Si el diagnòstic confirma que l’afectació d’aquesta articulació té un efecte directe amb l’aparició o la intensitat del tinnitus, el tractament amb fisioteràpia és una eina molt eficaç per fer desaparèixer les percepcions dels sons. Enfocar el tractament realitzant mobilitzacions de l’articulació i tractant la musculatura involucrada en l’articulació temporomandibular i en general la musculatura implicada en els moviments de les cervicals, ajuda a reduir la tensió i permet una alineació de les articulacions del cap i del coll. 

Enllaç a l’article: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5536427/